|
Així com cauen a les meves mans versos didàctics (per viure 100 anys). Així també pinzellades de tardor que per ser quan faig els anys m’arriben més endins.
Començo amb els versos, tal com raja:
“Vida honesta y arreglada
usar de pocos remedios
y poner todos los medios
de no alterarse por nada.
La comida moderada.
Ejercicio y diversión.
Salir al campo algún rato.
Poco encierro, mucho trato
y continua ocupación”.
José de Letamendi (médico catalán del S.XIX)
Maduren pensaments com ho fan les pomes, floreixen emocions com ho fan les iuques, les roses o els crisantems. Cauen a terra i es podreixen, però, en queda la llavor. Tu Marta que has marxat, deies que encara que caiguin els pètals de les flors, no cau la tija per esperar flors noves. A mi em sembla millor parlar de fruits que maduren i així no es perd la mena del arbre que els ha fet sobretot si són saborosos, sigui figuera, magraner, pomera, castanyer...
Tot i el tòpic que tot caduca, no és del tot veritat, pots trobar en el mateix hort o jardí el caqui en fruit i el roser en flor. Al bosc al mateix temps el cirerer d’arboç té les cireres madures i les flors per l’any següent. Fulla que cau i bolet que neix. Tot i la melangia del dia que s’escurça, les impressionants postes de sol i la natura protegida amb el tel de la boira i de la pluja que l’envolta de misteri, és una estació barroca. Et poses a la boca l’últim gotim de raïm que ha quedat a la vinya o el raïm sencer si se l’han deixat veremant a màquina, més dolços que la mel o robes una figa de les figueres que trobes al pas. Omples el rebost de conserves, confitures i licors com fan els esquirols. No ens descuidem de collir les nous i les ametlles...
Escolteu les Suites de Bach devorant un préssec madur, un grapat d’ametlles i un gotet de bon vi o licor del que es fa amb nous, també melmelada de qualsevol fruit o confitura de codony. Tot esperant panellets i castanyes, penseu que no només és plaent l’estiu i els seus viatges, la tardor amb els petits plaers ho és més, encara que es tenyeixi de torrats i de mort. Com deien els avis savis, “onze setembres i un maig”...
Roseta
|
