|
Els cicles de les plantes són tan variats que desvetllen tota mena de creences i la màgia corresponent.
És del domini públic la fascinació que sentim pels arbres i plantes que en ple hivern mostren flors i/o fruits, sovint de color vermell i com l’avet que no perden fulles ni elegància.
Anant pels boscos, camins, carrers, fires…pots observar aquest prodigi.
Quin goig veure un boix grèvol ple de boletes vermelles en una canal montserratina, un galzeran al sotabosc d’alzines I el marfull ple de ramells rosadets i blancs, quan esclata la flor, el vesc arrapat a les branques del pi, pollancre o en el ramet de la sort, l’eucaliptus obrin ara una , ara una altra les càpsules oloroses amb estams abundosos blancs o vermells que de només d’olorar se t’eixamplen els pulmons.
També és un espectacle contemplar un “pop”, planta carnosa penjant i fent tentines en un penya-segat de la Costa Brava, ataronjat pel fred, però, ple de tiges amb una pinya de flor vermella a la punta, aquestes “boles de foc” no pots deixar de contemplar-les, admirar, fotografiar, dibuixar i, si fossis pintor, pintar. I si fos possible haver-les des del camí estant, fins i tot, endur-te’n un bon ram. Aquesta planta abundant en jardins sembla no haver perdut els costums del seu país d’origen.
La flor de Nadal o de Pasqua, vermella també, i aquest dies per a tot arreu, la part comercial, potser, ens fa oblidar o no sabem que a València, Mallorca i segur que en molts llocs de la Mediterrània treu les seves fulles vermelles i elegants per sobre de la paret dels carres de pobles petits o grans com el nas vermell d’un que té fred.
No ens deixem les enfiladisses carnoses amb “quantitats industrials” de flors grogues com si ja fos primavera, plantes de jardí com arbres en miniatura de fulles carnoses com si fos una núvia, adornat de flors blanques.
D’aquí a no gaire vindrà l’ametller que s’afanya a florir per tenir l’ametlla a punt per l’agost per començar amb el refresc i acabar amb els torrons. La mimosa que omple de llum perfumada el febrer.
Per les plantes la vida no és rutina, és néixer , créixer, florir, fruitar i morir quan toca, sense embuts!Roseta
|
